Idiomes

PRESENTACIÓ

negro-arbol-TEXTcat

Quan, les paraules embogides, cap el paper es precipiten
corren rellisquen cauen salten
Quan, amb olor a matinada, crepuscle o nit freda tornen
a la nostra ment
Quan ara ens abracen ara ens desafien

Quan, desitjant posar ordre,
Cridem a la nostra musa que triga en venir

Quan les paraules ignoren tot de la nostra condició humana
Quan se’ns resisteixen, s’emmurrien,
Quan, disgustades es neguen a descriure
Per què només volen dir.
Quan s’equivoquen de missatge, de canal, o de destinatari
s’ofeguen, avergonyides, dins la tinta
Quan nosaltres, escriptor, les volen atrapar
Perquè visquin dintre de pàgines encara blanques
Quan nosaltres, escriptors busquem el sentit que se’ns escapa