Idiomes

  • Conta’m una foto!

    Posted on 11/08/2015 by Marie-Noëlle in Autors, Escrits personals, Fotografia.

     

    Cada fotografia porta dins seu, diverses històries.

    Aquesta foto, no només té una història pròpia si no que també porta la història d’un retrat: el de la nena feta una doneta, la de la seva vida vista a través la seva mirada, plena d’il·lusió i d’innocència! Nena

    Sabine Weiss

    “Crear unes imatges de tot allò que veig és una felicitat i una necessitat. Per a mí, agafar l’instant, l’emoció, captar el gest o l’ambient de la cosa vista i de comunicar aquesta visió a altri, és la passió del fotògraf.”

    Aquesta foto anomenada la nena egipciana, la va realitzar Sabine Weiss, – fotògrafa suïssa i última representant de la fotografia humanista- al 1983, i, al ser preguntada per un jove fotògraf sobre la identitat de la nena, l’artista va ser incapaç de donar-hi la informació.

    “Aquesta nena venia d’amagat unes nines de drap als turistes i estava acompanyada d’un nen de la seva edat, més o menys. Els vaig veure en el camí que em portava cap a Marguiguirgiz, a prop de Luxor.

    Aleshores,i per celebrar el norantè aniversari de S. Weiss, el fotògraf va decidir anar a descobrir les rastres de la “petita egipciana”.

    Mentrestant i fent memòria, la autora de la foto va pensar que devia conservar els “contactes” (fotos representant tires de negatius) d’aquesta sèrie de fotos i, al mateix temps que, el seu quadern d’anotacions. El nom de la nena no hi figura, només aquesta nota: «nena amb cabells foscos, a la carretera de Ramsès II”.

    De mica en mica, parlant amb uns i altres, el jove fotògraf va poder trobar-se amb membres de la seva família, concretament amb el seu germà –el nen amb qui estava la nena egipciana, també retratat per a la fotògrafa. Acte seguit, el va conduir a casa del seu marit que, a través del somriure de la nena, va reconèixer, molt trasbalsat, el de la seva dona difunta. “Es va morir fa deu anys d’una aturada cardíaca. Ens coneixíem des de la nostra infantesa… érem nens venedors per turistes. Les nostres famílies ens van casar als 16 anys”. Com per il·lustrar les seves paraules, va ensenyar la foto d’una jove resplendent, donant el pit al seu bebè. “El bebè, és Amira, la nostra última filla. Tenia un any quan la seva mare va morir sobtadament. L’home assegut al costat seu, sóc jo.”

    “Quan va arribar i em va contar la història de la seva amiga fotògrafa –continua explicant el marit- vaig tornar a sentir la olor de la meva estimada, com diem per aquí…”

    Durant tres dies seguits, el jove fotògraf va compartir la vida quotidiana d’aquesta família on la expressió de la nena egipciana es podia llegir en les cares de les dones. Mateix esclat, mateixa força vital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *