Idiomes

  • Vaixell Argo

    Posted on 25/11/2014 by Marie-Noëlle in Escrits personals.

    .

    ROLAND BARTHESROLAND BARTHES (Cherbourg 1915 – Paris 1980)

     “TOT AIXÒ, HO HEM DE CONSIDERAR COM SI FOS DIT PER UN PERSONATGE DE NOVEL·LA”

    Aquesta frase figura a la primera plana del llibre “Roland Barthes” dedicat a aquest lingüista francès que va deixar una imborrable petjada en l’àmbit de la investigació sobre la llengua i els seus codis. Barthes es considera com un desmitificador de la obra clàssica a l’hora que dóna al llenguatge escrit un impuls més realista.

    En el capítol titolat “La potència del llenguatge inútil” -escrit per Alexandre Gefen-, es reprodueix les respostes fetes per Roland Barthes a la pregunta: “Per a què serveix la literatura?”.

     Només puc enumerar les raons per les quals penso que un escriu- va respondre al periodista italià:

     1-    Per la necessitat de gaudir, que, com ho sabem, té ha veure amb l’encantament eròtic;

    2-    Perquè la escriptura treu del seu lloc la paraula, l’individu, la persona;

    3-    Per projectar un “talent”, per satisfer una activitat diferent que permet obrar per una diferència;

    4-    Per ser nomenat, gratificat, estimat, polèmic, considerat;

    5-    Per desenvolupar tasques ideològiques o contra-ideològiques;

    6-    Per obeir a les imposicions d’una ideologia secreta, d’una distribució pugnaç, d’una avaluació permanent;

    7-    Per agradar als seus amics; irritar els seus enemics;

    8-    Per contribuir a esquerdar el sistema simbòlic de la nostra societat;

    9-    Per produir nous sentits, és a dir noves forces, apoderant-se de les coses de manera novadora, fer trontollar i capgirar la dominació dels sentits;

    10-  I finalment, un escriu per acreditar el valor superior d’una activitat plural, sense causalitat, ni finalitat, ni generalitat, tal com és el text.

    La quarta resposta és com una reformulació ètica del plaer individual i una forma original d’epicureisme. La literatura serveix per a viure. Segons Barthes, els sentiments, les idees, les actituds, pertanyen a la banalitat i la mediocritat que tambè poden il·luminar la literatura.

    Si la literatura no serveix per a caminar, serveix per a respirar

    (citació de jeanJouve en la littératureselonBarthes), és perquè tan els patiments dels homes com les seves alegries semblen al vaixell Argo*, un objecte estructural del qual podem canviar-hi tot, sense canviar-hi res.

    A partir d’aquí Barthes utilitza la literatura per renovar els estereotips i modular-los. El text, aleshores, serà la conquesta d’una novetat, d’una desviació en la expressió.

     *vaixell Argo: Imatge d’un vaixell (lluminós i blanc) del qual els Argonautes substituïen de mica en mica cada peça, de tal manera que varen aconseguir un de nou sense haver-ne canviat ni el nom ni la forma. Aquest vaixell és molt útil: aporta la al·legoria a un objecte totalment estructural, creat no gràcies al talent, la inspiració, la determinació, la evolució, si no per dos actes modests: la substitució i la nominació (…).

     *Argo és un objecte sense cap altra causa que el seu nom, sens cap altra identitat que la seva forma.

    Bibliografia:

    Barthes, Roland (1975). Le VaisseauArgo. Éditions du Seuil: Le magazine littéraire.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *