Idiomes

  • Història d’una lectura-escriptura

    Posted on 03/06/2014 by Marie-Noëlle in Escrits personals.

     

    LecturaescripturaQuin és el centre d’aquesta escena?
    Quin és el seu pol d’atracció?

    La noia? La nena?
    La cua de cavall de la noia?
    Les trenes de la nena?
    Les mans enganxades al llibre?
    Els dits aferrats a la cara?
    Els ulls, els quatre ulls clavats a les paraules?

    Podem respondre:
    Les noies són les protagonistes.
    És clar, les noies.
    O sigui, les persones i els seus components.
    Cabells, ulls, mans, dits.
    Fins i tot, la seva concentració.

    També, podem respondre:
    El gran protagonista d’aquesta escena és la historia que s’està narrant i escoltant.
    La concentració neix a mesura que creix la tensió;
    La tensió creix a còpia que s’estén, es profunditza, s’enfosqueix, s’embruteix,  s’enfanga la situació del personatge central.
    Perquè, el personatge està creat a partir d’un conflicte sorgit per un cúmul d’objectes sorgits del no res per tal d’animar una situació.
    Perquè, el personatge innocent ha d’estar immers dins de la foscor per reaparèixer enfortit i transformat.

    També, podem respondre:
    el protagonista d’aquesta escena és la lectura-escriptura.
    Sense la lectura, la escriptura no cobra vida.
    Sense la escriptura, la lectura no existeix.
    És clar.
    Aleshores, són les noies, les protagonistes?
    Perquè són a la l’hora lectores i escriptores?
    Perquè, gràcies a la seva concentració, els seus cabells, ulls, mans i dits,
    esdevenen les escriptores d’un conte que queda per escriure, llegir i contar.

One Responseso far.

  1. Fadeta_arual ha dit:

    M’encanta el nou post del blog 🙂
    A més, la major part dels lectors ens hem iniciat amb els contes narrats per avis, pares i/o germans.
    Els nens seran lectors i futurs escriptors, d’aquesta manera seguirà aquest preciós cercle.

    Ens llegim!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *