Idiomes

  • Venen els llibres cap a nosaltres?

    Posted on 08/11/2013 by Marie-Noëlle in Escrits personals.

    Us ha passat mai, no saber què llegir? Remenar totes les prestatgeries de casa a la recerca d’un company literari? Baixar els braços d’impotència, rendir-vos davant del fracàs? Tot això, és el que m’ha passat fa poc.

    Feia un any que s’havia mort un ser molt estimat i tenia els nervis a flor de pell, un toc d’angoixa en el pit la qual cosa, vaig pensar, no afavoria cap recerca eficient. Els títols sense llegir tampoc es precipitaven cap a les meves mans perquè els endugués amb mi el temps d’una lectura. Vaig abandonar el meu propòsit pensant que no em passaria res si, durant uns quans dies, no tenia un llibre al meu costat. Ja apareixeria algun. Aquest pensament va durar el temps de dir-ho: és que des de que sé llegir m’és totalment impossible no llegir. Haig de saber que, vagi on vagi, em segueix aquest amic fet de fulles i lletres. M’estava enganyant a mi mateixa.

    Surto a la feina amb aquesta preocupació al cap. “Passaràs per la biblioteca” vaig aconsellar-me. A la tornada, estava tot tancat i barrat. Clar, l’endemà seria festa major. Entro a casa amb la idea d’emprendre de nou la meva recerca. Com sempre que busco un llibre, una carpeta o un document, deixo al meu pas, petites piles per sobre les taules; igual que els munts de terra abandonats pels talps a l’entrada i la sortida de les seves galeries. Entre una pila de llibres i l’altre, podia dibuixar les meves passes nervioses dirigint-se cegament cap un tresor introbable. Recorro el triangle format pels tres punts de les petites biblioteques casolanes. De cop i volta, un llibre molt prim i balcat atrau la meva atenció. Sol, a la tauleta de nit.  Sol? Si, sol! Què estrany, si precisament aquesta taula és de tota la vida el receptacle de llibres i revistes de tota mena… (per afrontar còmodament els insomnis).  Doncs, si, està sol. L’agafo amb molta cura. És rugós i groguenc. Les fulles gruixudes, la lletra clara. Maurice Blanchot. La folie du Jour (La follia del dia) Editorial Gallimard. Clàssica i elegant. Blanchot.  Forma part del grup d’autors que un aprecia més enllà de la literatura. Perquè és capaç de narrar-te la vida i la mort. Perquè jo sóc capaç de comptar amb ell i d’escoltar.

    Comença així:

    Je ne suis ni savant ni ignorant. J’ai connu des joies. C’est trop peu dire: Je vis et cette vie me fait le plaisir le plus grand. Alors, la mort? Quand je mourrai (peut-être tout à l’heure), je connaîtrai un plaisir immense.

    [No sóc ni savi ni ignorant. He anat descobrint alegries. Em quedo molt curt: estic vivint i aquesta vida em procura el més gran dels plaers. I la mort? Quan mori (pot ser d’aquí una estona), coneixeré un immens plaer].

    No l’he deixat fins no acabar-lo. Aquesta joia literària conté tot allò que necessito per integrar la desaparició del meu germà. Una mateixa reflexió sobre la mort i la vida.

    Venen els llibres cap a nosaltres?

    Algú els deixa, com qui no vol la cosa, entravessar el nostre camí?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *